Carles M. Espinalt diu: «Ja en plena Renaixença, els botiflers de torn encara miraven els patriotes com uns exaltats i varen començar a anomenar-los els de la ceba o un ceballut. En el sentit de tenir cebes al cap que, en una interpretació popular i metafòrica, indica un maniàtic obstinat per una absurditat o una idea fixa». És dins el llibre Converses amb Carles M. Espinalt, pàg. 126, escrit per Encarna Parreño. Ser de la ceba, per tant, és un honor!
Gràcies Quim Gibert per aquesta aportació.
divendres, 9 de maig del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)